dilluns, 31 de gener del 2011

La meva Manhattan particular

 Avui, dia gris, he estat confident de rutines anònimes, de persones, evidentment, anònimes. L’àvia del tercer, coneguda familiarment com àvia Rosa i veïna de la Barceloneta,  ha sortit al balcó, ha ensumat l’aire i ha espiat els núvols maleint-se per haver fet la bogada. Entretant,  en Roger, el del 31 del carrer Casp, ha agafat el metro a Urquinaona mentre s’escurava les butxaques en busca d’alguna moneda perduda. Una hora i cinc minuts més tard, arribant per l’autopista a tot drap,  la Maria s’ha fumat el seu cigarret habitual de les nou i cinc, després d’haver apagat el seu cigarret habitual de les nou en punt.  Amb tot, res de paradoxal.
Aquest matí, a les 11 en punt, la inquilina del número 33 del carrer Art ha desfet el sucre al cafè, ha mirat per la finestra i a declarat que Barcelona era ben bé,  la seva Manhattan particular.

3 comentaris:

  1. I de la mateixa manera que alguns artistes han sabut transmetre'ns l'esperit de Manhattan, tu fas el mateix amb una ciutat tan encisadora i nostra com Barcelona. Encantada de llegir-te. I gràcies per la visita i el comentari. Fins aviat.

    ResponElimina
  2. M'encanta llegirte i espero que continuis, i consegeixis totes les teves espectatives

    ResponElimina
  3. Fresca, espontània, gràcies per les històries de Barcelona o de Manhattan, segons es miri! M'agrada molt haver arribat fins el teu bloc, quina gran troballa!
    Fes petó fort a la Clàudia i a tota la família!
    Adaesnomdefada

    ResponElimina