divendres, 29 de juliol del 2011

Catarsi. Primera part

Estic cansada, d’aquest vell caminar pesant,
de la recança que em mena les hores,
i de les hores, tancades amb forrellat.
De ser el no ser, de l’etern ésser hipotètic,
però sobretot, de venerar a l’immortal fadrinatge.
Ho sé,
Ho sé!

Catarsi

dimarts, 26 de juliol del 2011

( per retocar)

 Per un moment,
he oblidat que existies,
i he pintat, després de tants dies.
He dibuixat maletes que em portaven a l’estranger,
i no he errat, en creure que podia.
La pau que em palpo,
em menarà la nit,
i em tatuarà, potser,  un somriure.
He trencat vidres, dins, molt endins,
però tu, d’orella fina,
has sentit el caminar de la por,
i l’has guiat al teu recer,
per fer-me sentir, amb la veu adormida.

Temptatives

Puc escriure com l’hermitià,
a poc a poc i amb harmonia,
però el bategar del cor em captiva,
m’impulsa, em tiba.
Encara no ha sortit el sol, que els meus ulls barallen,
sentencia del dia,
i amb gran reclam, emprenc amb brida;
Si el tremolor de l’alzina em parla,
n’hi faré una cançó amb la tendresa més fina.
Amb subtilesa i impaciència, enemigues,
bastiré la paraula, del parlar, del meu arbre