Temptatives

Puc escriure com l’hermitià,
a poc a poc i amb harmonia,
però el bategar del cor em captiva,
m’impulsa, em tiba.
Encara no ha sortit el sol, que els meus ulls barallen,
sentencia del dia,
i amb gran reclam, emprenc amb brida;
Si el tremolor de l’alzina em parla,
n’hi faré una cançó amb la tendresa més fina.
Amb subtilesa i impaciència, enemigues,
bastiré la paraula, del parlar, del meu arbre