dissabte, 2 d’abril de 2011

Em dic Ona

Es necessita fluir per escriure. Si no agafes una ploma i deixes que la mà corri sola, que sigui el sentiment el que faci el primer esbós, mai podràs parlar-li al món sobre la teva existència, i encara menys, reivindicar allò que no t’agrada i que realment voldries canviar. Has de sentir un mareig quan escriguis cada lletra, i un sobressalt quan sentis que has escrit allò exacte.
Tanca els ulls i imagina. Deixa’t endur per la pau que emana de tu mateixa. Que no sigui el temps el que et digui que has de deixar estar la història. Que sigui el teu instint el que et posi el punt final al moment. Només així podràs sentir que el paper està realment en blanc i que no es queixa si t’equivoques i has de tornar a començar.
Fes-te un favor a tú mateixa, i deixa de sentir por de ser realment qui ets: la noia que va decidir regalar tendresa. No és un somni.

Cap comentari:

Publica un comentari