dilluns, 24 d’octubre de 2011

Catarsi, segona part

Ja no envernisso la paret de les lamentacions!
Que de la meva ànima, s’alça el projecte de la innocència,
i que de nou, puc construir el pensador de la més pura essència.
 Sigui avui, benvinguda al món dels vells poetes;
m’han deixat, la porta del tot oberta.                   

Cap comentari:

Publica un comentari