He abandonat durant mesos l’art de saber expressar-se, però em torno a instaurar en l’exili, disposada a mostrar a l’ humanitat que no he perdut l’esperança, i encara menys, el coratge per a seguir lluitant, per a seguir entenent.
Que el temps d’ostracisme hagi servit de reajust, altra volta, que hagi servit d’esquer de la meva pròpia necessitat de parlar-li al món. I és que estimat món, preparat, que vinc amb ganes de mostrar-te la meva essència i la meva existència.
