Avui, dia gris, he estat confident de rutines anònimes, de persones, evidentment, anònimes. L’àvia del tercer, coneguda familiarment com àvia Rosa i veïna de la Barceloneta, ha sortit al balcó, ha ensumat l’aire i ha espiat els núvols maleint-se per haver fet la bogada. Entretant, en Roger, el del 31 del carrer Casp, ha agafat el metro a Urquinaona mentre s’escurava les butxaques en busca d’alguna moneda perduda. Una hora i cinc minuts més tard, arribant per l’autopista a tot drap, la Maria s’ha fumat el seu cigarret habitual de les nou i cinc, després d’haver apagat el seu cigarret habitual de les nou en punt. Amb tot, res de paradoxal.
Aquest matí, a les 11 en punt, la inquilina del número 33 del carrer Art ha desfet el sucre al cafè, ha mirat per la finestra i a declarat que Barcelona era ben bé, la seva Manhattan particular.
