Estic cansada, d’aquest vell caminar pesant,
de la recança que em mena les hores,
i de les hores, tancades amb forrellat.
De ser el no ser, de l’etern ésser hipotètic,
però sobretot, de venerar a l’immortal fadrinatge.
Ho sé,
Ho sé!
Catarsi
Catarsi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada